Utilitzem més l'audivisual a la universitat

Durant el curs 2008-2009 de Tecnologia educativa hem anat aprenent molts nous conceptes que s'han incorporat dintre de les nostres vides, ampliant el nostre coneixement sobre educació i afinçant el curs de la nostra carrera.

Però m'agradaria destacar una eina que se'ns ha estat prensentant durant el curs, i penso que ha estat una de les més important, i encara millor, una de les que possiblement seràn més útils per la nostra carrera, ya que és el futur de les aues, amb tot això de les pissarres electroniqes i de les pantalles palnes i tàctils.

Estic parlant del mitjà audiovisual, ha estat un mitjà que, fins i tot estant en la universitat l'hem utilitzat molt poc, és més diria que en l'única assignatura que l'hem utilitzat ha estat en Tecnologia Educativa.

Penso que és un mitjà molt interessant i que atreu moltes més mirades que no pas un llibre, atreu molt més a les persones ja que es presenten els conceptes d'una forma més amena i fàcil, aprofitant els efectes dels colors, la llum o els personatges. A més a més és possiblement més fàcil seguir una classe amb un audivisual que no pas amb una classe magistral que depent de com es faci pot resultar aburrida i monotona.

Lo ideal, penso, és intercalar el llenguatge verbal o els llibres amb audiovisuals, power points o transparències.

Recordem que un bon pedagog sempre ha de tenir moltes eines per utilitzar la adequada en el moment adequat, ha de poder tenir un ventall ampli per tal de no quedar-se sense mètodologies o recursos. Hem de tenir moltes eines, però evidentment també hen de saber com funcionen correctament i utilitzar-les com tal.

La medicina ja no esta als laboratoris

Avui buscant noticias sobre tecnologia a antena 3, he trobat una de molt interessant, sobre un superordenador, que es capaç de fer coses inimaginables i quefins ara no han tingut cap solució, com per exemple evitar una crisi financiara, com la que estem patint actualment, o millor encara trobar una curar a malalties com l'alzeimer o d'altres mortals, es a dir, seria una solució increible que aportaria molts ajuds a la humanitat.
Trobem, de nou, que la tecnologia, pot ser la solució a molts problemes de les nostres vides quotidianes.
De nou deixem enrrera les persones i la medicina per a substituir-la per ordinadors, investigant amb experiments virtuals per a trobar cura a les enfermetats, enfermetats, com hem dit abans, mortals, com el càncer o el sida, que fins ara no s'ha trobat antidot. Això se'ns dbte es tota una revolució per la medicina de avui en dia, que ajudaria moltissim a moltissimes persones que pateixen diariament aquestes enfermentats.
I no només ajudaria a la medicina o a la societat, sinó també seria capaç d'avisar sobre hurcans ajudant aixi a salbar moltes possibles vides, cosa que ara costa molt més de predir amb tanta antelació.
Un cop més la tecnoloia avança un pas per davant de la humanitat i de la capacitat humana, aportant-nos objectes o màquines increibles que ajudan a facilitar-nos la vida i fer-la més fàcili cómoda, aixó si, no oblidem que aquest ordinador, també a estat creat per persones.
Esperem que aquest superordenador pugui arribar allà on les persones, a travñes de la medicina tradicional encara no han pogut arribar, i pugui trobar solucions a totes aquelles respostes sense solució que ronden pels nostres caps.

¿Hem de creure tot el que veiem?

M'agradaria parlar avui de la conferéncia que ens va oferir en Fernando Hernandez. Penso que va ser una conferéncia molt interessant ja que ens va obrir les ments i va donar peu a que cadascun de nosaltres penses més enllà de la mera imatge que se'ns presenta al cervell.
Tal i com ens va explicar en Fernando, les imatges que molts cops veiem, son manipulades, i manipulades en dos sentits. Primer podem trobar la manipulació del nostre inconscient, i per altre bande trobem la manipulació que exergeixen els mitjants de comunicació, per tal de fer-nos arribar el que el nostre sistema vol.
Per tant crec molt important la formació sobre aquest aspecte, ja que hem de saber quan i qui ens està fen veure quelcom irreal, hem de saber diferència del que veiem real i el que veiem creat per altres.
Relacionat amb el tema de la cultura visual i del fet de no creure sempre el que veiem perqué pot estar manipulat o ser altres coses, trobo molta similitut amb les ilusions optiques. Penso que aquesta, al igual que ens deia el Fernando, en ensenyen unes coses peró en realitat en poden ser unes altres, o abdues alhora. Fins ara creiem que la vista era el sentit més valorat per la humanitat i que era totalment necessaria perqué la vida d'una persona fos més fàcil i amena. Ara penso que la vista és important, però ue potser estar sobrevalorada, ja que a partir d'aquesta es pot arribar al nostre inconcient i fer arribar misatges sibliminals. La vista enganya al cervell i per lo tant hem de tenir molta cura no recolçar-nos sempre sobre el criteri de la visió, sinó utilitzar de tant en tant altres sentits que no alterin tant la realitat.

Així que la frase, "ver para creer" ha pasat a millo vida.

Finalment m'agradaria aportar dos videos que tracten sobre el tema que va parlar en Fernando i del que he estat parlant jo en aquesta entrada En primer lloc, incloure un video d'un anunci que vaig veure a la televisió no fa gaire i que hem va recordar rapidament a la conferència que se'ns va oferir. Tracta d'un senyor cec que demostr que la vista no sempre es la millor opció per veure el que realment hi ha. I en segon lloc, m'agradaria aportar un video sobre ilusión optiques que són molt maques i que demostren que la vista és el millor mitjà per enganyar al cervell i per a que ens enganyin a nosaltres també.

Tecnologia en imatges

Fins ara totes les entrades que he anat fent, han estat acompanyades de imatges però sempre amb un text, ara, i després de haver-me llegit el glossari de l'assignatura, màgradaria fer quelcom diferen. El que he fet és escollir algunes paraules que a mi més m'han agradat, i posaré una imatge i en algunes també una frase, que jo cregui que defineix aquesta paraula, espero que quedi bé! Bé COMENÇÓ!!

ALFABETISME DIGITAL: seguim creixent








CHAT: un univers de desconeguts
















EDUCACIÓ: necessaria per desenvolupar












ESCLETXA DIGITAL: diferéncia injusta












FUNCIÓ ESTÉTICA I MOTIADORA: atreure als individus





HIPERTEXT: enllaços en l'univers














INTERACCIÓ: compartir idees












INTRANET: privatitzem lo imprivatitzable














NET-ART: art internauta

















WIKI: col·laboració en web

Ivents graciosos i extravagants

Avui 24 d'agost, mirant el telenoticies i el diari Qué! he vist una noticia qe m'ha cridat molt l'aatenció i es la exposició d'invents que es clebra a Hospitalet de Llobregat, i parlo d'això perquè penso que té molt a veure amb l'assignatura tant amb algunes de les lecturas que hem lleit com a xerrades que ens han donat.


I el que hem preunto jo és lo següent: Tothom pot crear una tecnologia? I si algú creu que no haurà de anar a veure aquesta fira, perquè en un inici jo també creia que no però arrel de aquesta convenció, et fan entendre que tothom amb una bona idea pot crear un bon invent, que evidentment alguns no serviràn per a res i d'altres podràn arribar a ser molt úlils en un futur.


Penso que la qüestió està en innovar en explorar i experimentar coses noves amb la fi de trobar nous remeis o solucions a problemes quotidians, això sí, sempre de la má de la tecnologia.
He destacat alguns dels invents importants o si més no interessants que he pogut veure en les noticies i que més tard he buscat a la web de l'emisora.


Un dels creatius que més invents ha aportat a aquesta exosició és en Pep Torres, i un d'aquests invents és un que m'ha cridat molt l'atenció perquè és molt graciós és el paraigua-taxi:


Cosisteix en una persona que porta aquest paraiguas tacmpanya fins a casa en un dia plujós.

També n'hi ha d'altres com la pantalla protectora de "cotilles", és una pantalla negre on tu pots veure el ordenador però en del cantó no.

Són invents graciosos, que et fan passar un bona estona i que t fan aprendre una mca més sobre tecnologia, i sobretot que aquesta pot està més a aprop de nosaltres. Un dels inventors ens diu lo següent: "Para crear hay que ser curioso; soy capaz de comprarme discos o revistas sobre temas inverosímiles que nunca me había planteado para así descubrir cosas nuevas"

Lo més probable és que tots auests invents no es facin servir però la qüestió és pensar e innovar. Aquí deixo la pagina web per si voleu acabar de veure els innvents més extrabants i extranys però que no deixen de ser part d'aquesta tecnologia que tant hem treballat.
http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/ciencia-y-tecnologia/Inhale-chocolate-mientras-ejercita-sus-musculos-planchando/7965155

Sustituim les persones per màquines?

Avui m'agradaria aportar un spot publicitari que aquest estiu s'ha pogut veure a la televisió i es que penso que té molt a veure amb l'assignatura. L'Spot conssiteix en una companya de seguros, i exposa una serie de casos on en alguns oficis s'han substituit les persones per màquines i tan l'anunci com jo ens preguntem: Això ha millorat ls nostres vides?, en un primer moment es podria dir que si però, quina diferència hi ha entre que et posin la vacina una persona o la posi una màquina? Crec que en el fons n'hi ha molta de diferència, perquè tot i que són dos minuts el que es tarda, penso que s'està perdent, en alguns casos, aquesta relació social entre els individus.

Evidentment això no vol dir que estigui en contra de les màquines i de la tecnologia, al contrari, però penso que hem de ser cuidadosos com amb tot i tenir cura de no sobrepassar el límit, estalviant-no persones completament necessaries.

L'espectacle i l'educació

Avui m'agradaria parlar, d'un text que vam llegir durat l'assignatura, en concret és el text de Joan Ferrés, que personalment, és de tots els que hem llegit, el meu preferit, ja que hem va fer reflexionar molt, de fins a quin punt la tecnologia influia en les nostres vides i que molts cops ho feia de tal manera que ni tan sols erem conscients.



La vida de cadascú està conformada de la cultura que l'envolta però es que la cultura està configurada de totes aquelles petites eines o materials que conformen la nostra vida, així que és un cicle constant de retroalimentació, la vida s'alimenta de la cultura i la cultura de ls eines que ens donala vida.

Nosaltres avui en dia, i segons Ferrés, vivim en una cultura de l'espectacle, perquè tenim tot tipus d'instruments, que afecten a tots els sentits i parts de la nostra vida, igual que un espectacle teatral.

A mi m'agradaria centrar-me en la primàcia snsoral en concret que afecta notablement a la cultura actual, tenim instruments que afecten a l'aspecte sensorial, i exemple d'aixó són els audiovisuals o si anem una mica més enllà inclús un parc acuàtic, un parc temátic també ho són, perquè utilitzen la tecnologia, els instruments o les eines, d'una forma que fa arribar als sentits i que alhora és molt gratificant. Això atrau a la gent.

I vull centrar-me en això perquè el dissabte passat vaig anar a un parc acuàtic amb la familia, i just el dia anterior m'havia rellegit la lectura, i en quan vaig entrar en el parc vaig veure clarissim el concepte de cultra de l'espectacle i la primàcia sensorial, i és que totes les atraccions que hi havien, estaven destinades a satisfer els sentits del públic, a gratificar i agradar als sentits, les corbes dels tobogants, els variats colors, l'enginy de cada atracció, no faltava ni la música de fons, entrar en aquest tipus de llocs és, s'ens dubte, sinónim de utilització de tots els senits, tot està fet per agradar i satisfer i tot amb eines tecnologiques i tot un auténtic espectacle sensorial. Així que un cop més, i corrovorant a Ferrés, he de dir que he tornat a topar amb la tecnologia en la meva própia cultura de l'espectacle.



I després de tota aquesta reflexió, hem pregunto: Si els joves i nens de avui en dia estem acostumats viure en una cultura de l'espectacle, on tot és novedós, exagerats, enorme, sofisticat i novedós, que ha d'ensenyar el docent actual, que ha nascut en una era de no espectacle? Que ha d'ensenyar el docent que no ha viscut en aquesta cultura? Doncs, definitivament, no hi ha altre remei que possar-se les piles i saber de tot i a la última, hem de "aliar-nos" amb la tecnologia actual, amb la tecnologia que funciona a la vida de cascacún dels joves, i no només aliar-nos, sinó aprofitar-la al màxim en les classes que es donguin, perquè sinó arribara un punt, que de alguns temes sabràn més els alumnes que no pas els professors.



Si no acabarà passant el que passa a la següent vinyeta, que els alumnes ya sabrán el que se li està ensenyant o bé s'aburriran.

La tecnologia i la infàcia

Fins a quin punt podem pensar que la tecnologia afecta a la infància? Doncs jo diria que desde el moment en que es cocevit el nadó, desde aquest punt la tecnologia ja està en marxa i ja forma part de les nostres vides. Però, això és bó o és dolent? Doncs, dir que segons el meu punt de vista en bona mesura és bó, perquè com ja he comentat en altres entrades al blog, la tecnologia i la ciència es fa progressa, evidentment, però crec que algú h de controlar la "quantitat de tecnologia" que entra en les vides de un infant, ja que no hem d'oblidar que estem parlant de infants i que tenen tot el dret de viure la vida pura tal i com l'han viscut els sesu pares, avis...
Crec, que es necessaria la tecnologia en un nen, perquè ha de viure i divertir-se, però també ha de divertir-se "biologicament" és a dir amb les coses que ens dona la naturalessa.
Molts pares, utilitzen la tecnologia en els infants com a mètode de protecció continuo, i no es que digui que actuen malament, el que vull dir és que són nens, i la tecnologia, no pot o millor dit no hauria de impedir que el nen s'embrutés, que el nen caigués a terra i és fes un petit "nya-nyu", o que aprenés dels seus errors.
La tecnologia ensenya molt als infants, evidentment, però l'usencia d'aquesta també, ensenya a saber enfrontarte a les coses i als problemes i a vegades això, els infants ho necessiten.

I perquè he fet aquesta reflexió?, doncs molt sencill, perquè mirant videos per internet, n'he trobat un de molt interessant, on la tecnologia d'alguna manera, d'una forma artificial, canvia la infància com naturalement s'entén. Evidentment, la realitat no és tal com la pintén en aquest video, ja que es tracta d'un spot publiciari i lo que pretén a travé de la tecnologia, és arribar a la sesibilitat de la gent i crear un somriure en les persones, però que si tots ens paressim en pensar un mica ens donariem conta del poder que pot tenir la tecnologia sobre les persones, inclús sobre els infants.
Per sort els nadons, ENCARA no patinen, però no sabem fins a quin punt pot arribar la tecnolog,a cada dia ens sorprendrà molt més.

Determinisme tecnologic: Tecnologia i Societat

Avui m'agradaria fer referència a un terme que hem estat utilitzatnt durant l'assignatura de tecnologia cursada aquest any. Es tracta del determinisme tecnologia,i voldria aportar el ue per a mi significa. Segons el meu punt de vista després de haver estudiat aquesta assignatura, el determinisme tecnologi es tot aquell canvi que s'ha produït en la societat o d'una manera social (en les persones) gácies a la tecnologia i ciència. És a dir que si hi ha quelcom progrès cientificotecnologi, hi haur`alhora també un progrés, la majoria de vegades a millor, en el àmbit social.

Amb lo qual crec que és del tot tranquilitzant, sabent que la ciència i la tecnologia, avancen a passes agegantades dia a dia.

Vull aportar també que, aquestes passes agegantades ajuden a que la educació sigui més innovadora, i que tingui la possibilitat d'accedir a nova tecnologia que facilita l'aprenentatge i l'absorció d'aquest.

Al cap i a la fi gran part de les nostres vides depenen de la ciència i de la tecnologia, quelcom inquietant alhora, però cert a la fi.

Necessitat tecnologica

Avui m'agradaria parlar de la tecnologia en general i del concepte que tinc sobre aquesta després de haver fet l'assignatura de Tecnologia Educativa, i és que després de coneixer varias definicions i termes sobre el tema, m'he adonat de que la tecnologia està constantment en les nostres vides i que és totalment necessaria, la necessitem per sobreviure dia a dia i la necessitem totts sense exepció.


Tots necessitem menjar, vestir-nos, relacionar-nos, etc.





Amb lo qual tots la necessitem, abans i ara, sigui la tecnololgia que sigui.

¿Les TIC augmenten les diferéncies socials?

Avui m'agradaria parlar de un tema que es va tractar un dia en una sessió de classe, vem parlar de les TIC en gerneral, però a mí m'interesaria parlar de un aspecte en concret de les TIC. Fins ara totes les meves intervencions han esta "a favor de les TIC", però... ¿és veritat que les TIC augmenten les diferéncies socials? La meva opinio és que si, que d'alguna mesura si que les augmenten, perqué no tothom pot accedir a tenir ordinadors, impresors, videojocs, o fins i tot quelcom tant simple com roba, que al cap i a la fi no deixa de ser tecnologia també.

Amb lo qual l' aventatje de que les poblacions desenvolupades puguin accedir a les TIC's, augmenta la pobreça i el terme de subdesenvolupament a països extrems.

Fem una comparació: agafem un nen occidental amb tots els seus videojocs, comoditats tecnológiques etc, i un nen africà, les diferéncies sobre les TIC són totalment visibles i evidents.

Per altra banda i sense anar tant lluny, aquesta estratificació social que poden provocar les tecnologies, també la podem trobar dins d'una mateixa familia, ja que a mesura que s'incorporen noves tecnologies a les nosres vides, les persones més grans no poden seguir el ritme dels joves si ningú els ajuda, així que vulguis o no queden d'alguna manera exclosos en aquest àmbit.

Així que si que penso que le TIC augmente les diferéncies socials.

Els artefactes a Formentera

Hola de nou! Després de aquesta pausa en el bog, retorno de les vacances amb noves imatges i nous pensaments, i és que la pausa, s'ha degut a un viatge que he fet a Formentera, i explico això, perqué he decidit porta d'alla algo de tecnologia.

Bé, per poder ellaçar-ho, he pensat en parla de la conferéncia que ens va donar en Roberto Méndez sobre l'efecte que produeixen els artefactes, i en concret, sinó recordo malament, ens plantejava les bandes rugoses com un possible artefacte que modifica la conducta dels humans envers la carretera i concluïa dient que com a conseüència d'això, modificaven també els nostres valors d'una manera involuntaria.

¿I que té a veure això amb Formentera?, Doncs bé, lo primer que hem va cridar més l'atenció d'aquella illeta, era que els conductors, conduien fatal, molts sense casc, d'altres sene cinturo, i tots sobrepassaven de la velocitat máxima, amb lo qual, amb una illeta on possiblement no farien falta bandes rugoses, n'estava plena. I no precissament perquè fes falta per el tipus de carretera que hi havien, sinó simplement perquè els conductors no respectaven les normes vials i l'única manera de" "obligar a respectar les normes era restringint la conducta d'alguna manera.

Amb lo qual dir, que algunes vegades, si que es veritat que fa falta algunes mesures externes que ens condicionin a actuar correctament, de lo contrari a Formentera l'hospital estaria ple.

El niño pequeño robotico

Fa temps, al principi de curs, es a penjar un conte titulat "The little boy", i des de que el vaig llegir he va semblar molt interesant. Reflexa molt bé la realitat, i és que poden haber diferents prototips de docents. Per una banda els docents que volen crear nens "màquines", és a dir nens sistmàtics i robotics. I per l'altre trobm docents que fomenten la creativitat deixant anar la imagiació, com fa la segona professora en el conte del petit nen.

Segons el meu punt de vista, i suposo que el de la gran majoria d'estudiants de educació o pedagogia, el millor prototip de esenyança és el segon, ja que crea nens que fomentin la seves pròpies idees i que sapguin resoldre els problemes. D'altre manera si escollsim al primer docent del conte, escolliriem alhora a nens que no sabrien resoldre problemes ja que harien estat ensenyats a resoldre qüestions en moments determinants e irreals no en la mateixa realitat.

Els videojocs son educatius o destructius?

Avui m'agradaria parlar dels videojocs, ja que es un tema que hem tractat bastant a classe, i que vam tenir el plaer de guadir de la conferéncia que ens va oferir en Xavi Giró, sobre aquest tema.

He visitat varis blogs on companys de la classe han parlat sobre el mateix tema, uns s'han possicionat en que els videojocs són una mala influéncia per a els nens de avui en dia, ja que són massa violents per a l'edad quesolen tenir. D'altres s'shan posicionat en el lloc contrari, contrarrestant que el videiojocs ´poden ser educatius i fonamentar el companyerisme i la interacció de grup.

Bé la meva posició tendeix més al segon grup de persones i es que crec que el videojoc agressiu en sí no es una eina perillosa sinó la eina perillosa es la má de l'adult que proporciona aquest material, és a dir, que el videojoc perillós ho és si l'adult no és conscient de l'edat del menor, però alhora si aquest videjoc s'utilitza adequadament pot ser de lo més educatiu.

Segons el meu punt de vista, és l'adult qui a de decidir quin videojoc donr al menor conforme la seva edat. Perqué evidentment un menor necessita algún adult que el gui per a elll.

Docents obsolents

En aquesta nova entrada volia comentar la segona de les lectures que vam fer durant l'assignatura de tecnologia, la de "Tecnologia Educativa: Conceptos, aportaciones y límites". En aquesta lectura en concret, podem trobar que parla de varis temas molt interessants com poden ser, per exemple el canvi que produeix la tecnologia en l'ensenyança, afectant per exemple en el llicres, poden trobar també la innovació del multimedia i l'audiovisual (Edison), però se'n dubte a mi hem va atreure un altre aspecte de la lectura i es que en un moment donat, cap a l'inicid e la lectura, es pregunta si el docent està obsolet i s'ho pregunta pel fet de l'aparició en massa de maquinaria.

Doncs bé, jo volia donar la opinio d'aquest punt en concret, crec que actualment el professor no està obsolet, però el que si penso es que si a la llarga, aquest, no es va renovant, aprenent i reeducant-se serà molt difícil que pugui donar unes classe en condions. Segons el meu punt de vista, això succeeix, perquè a causa de la gran refoma tecnologica que s'ha viscut en el últims anys, arriba un punt que si no ens anem reciclant, parlem diferent lleguange que la gent més jove, i això podria arribar al punt de no entendren's.


Quan vaig llegir aquesta lectura, hem va venir al cap una pel·licula "The Faculty", que a gran escala, tracta de un grup d'universitaris que suspiten que els seus professors no son d'aquest planetai fan lo possible per a lluitar contra ells.
Se'ns dubte, això hem recorda molt al que s'exposa en la lectura i es que en realitat, es lo que deia abans, si un professor no es renova queda obsolet i com a conseqüència "semblen d'altres planetes", es comença a questionar la seva autoritat i a més a més, al thriller, els alumnes volen acabar amb ells igual que les màquines poden acabar amb ells en la realitat.

(Deixo el trailer de la peli per si el voleu veure)

Download

Blog d'estiu: El que m'envolta

(En primer lloc dir, que en aquest Blog d'estiu, aniré aportant una entrada regular i en cadascuna d'elles, comentaré algún aspecte deles lectures o altres espais del campus virtual que m'han interessat, o bé relacionaré alguns aspectes del que hem treballat amb la meva vida)

Doncs bé, m'agradaria recuperar aquella primera lectura que vam fer en el inici del curs, la de "Hoy ya es mañana". Després de haver passat tot un semestre i de haver treballat la tecnologia, ara quan estic sentada a la meva habitació,miro al meu voltant i veig tecnologia per totes bandes.

En la lectura ens parlava d'uns aspectes que hem van crida molt l'atenció, i van ser els tipus de tecnologies (artefactuals, organitzatives i simbóliques), ara sentada a la meva habitació intento trobar materials relacionats amb aquestes tecnologies, i la veritat és que és més fàcil del que pensaba.

En un primer cop d'ull, puc diferénciar rapidament varis indicis d'artefactualitat, llibres, mobles, una guitarra, un saxofon, un ventilador, un llit, una fotografia de quan era petita, la meva guardiola... Podria omplir dues pagines amb tota la tecnologia que tinc a una sol habitació, i que abans ni pensava que això fos tecnologia.

De simbóliques, també he torbat algunes potser no tantes com les artefactuals però també estan a

la meva habitació, co per exemple la nina de porcellana de la primera comunió, o la fotografia del meu bateig.

I per acabar amb aquesta similitud de entre la lectura i la meva habitació, comentar que les organitzatives, no es poden trobar dins d'una habitació ja que com diu el text, son regles d'acció, però dir que tot i que no estin compreses dins de quatre parets, i després de totes les lectures, he entés que estan en la nostra vida quaotidiana igual que hi estean les altres dues.

Llavors plantejo: Fins a quin punt som esclaus de la tecnologia i fins a quin la creen? Part d'aquesta tecnologia la crea l'home, i alhora passem a dependre d'ella absolutament i això d'alguna manera en fa ser esclaus, sinó com es que en unahabitació hi ha més tecnologia que capa altre cosa en el món?

Finalment definiria aquesta lecutura amb una paraula, fa reflexionar.

La Fira Tecnologica

Bueno això ja s'acaba, personalment crec que la fira ha sigut un molt bona manera de acabar tots junts una ina que vem començar tots junts. A mi en concret, ja que feia de reportera junt amb la Marta, m'ha servit per saer observar millor els detalls de cadascun dels grups amb lo qual he tingut el privilegi de veure amb més presició tot allò que heu fet vosaltres.
Per mi, doncs, ha sigut molt interessant i d'alguna manera m'ha endinssat en aspectes de la tecnologia que desconeixia.

Crec que tota la fira ha estt impregnada de diferets tecnologies, tant artefactuas com simboliques, i que amb lo qual hem reforçat d0una manera més dinàmica allò que hem estat aprenent durant aquests 6 mesos.


Se'ns dubte crec que és una manera molt divertida per fer que tots aprenem a interactuar entre nosaltres cosa que en un futur, esperem no gaire llunyà, haurem de fer dia a dia.

Generacions pasades al Faceboock

Avui a classe hem estat debatint el tema de si les generacions pasades o anteriors podien i volien seguir el ritme de les noves tecnologies igual que ho poden fer les generacions més joves. Doncs bé, després de haver escoltat el debat, la meva opinio es que les generacions pasades potser no tenen tanta facilitat per adquirir nova informació com la generació jove que esta en un constant contacte tecnologic, però en el que no estic dacord, es en dir que aquestes generacions pasades ja han arribat al seu sostre, com s'ha dit a un "sostre de cristall", crec que el aprendre està (la majoria de vegades) de la mà de cadascú, i depen moltissim de l'interres i de les inquietuds de cadascú, depen de si hi han o no aquestes ansiens de aprendre més.

Per això vull aportar que també hi ha persones grans que s'intenten introduir en el nou món, i crec que es del tot admirable i exemple a seguir.

Per corrobora la meva opinió us adjunt-ho un vinvle on podreu trobar un article en relació amb el que hem tractat i on es demostra que gent de 65 i més, utilitza les tecnologies de la nova generació.

VINCLE. http://es.noticias.yahoo.com/11/20090311/twl-amn-tec-facebook-ancianos-1be00ca.html

spot de tecnologies simbòliques

L'altre dia, mirant la televisió, va sortir un anunci que hem va fer gracia i que vaig veure una clara relació amb el que vem tractar a la anterior lectura dinamitzada, la de "Hoy ya es mañana", per això m'agradaria que el veiéssiu.

Es tracta de un anunci d'una optica, que en concret, hem va recordar a les tecnologies simbòliques, vem dir que aquestes atenien a símbols o a rituals que determinaven la persona, i es va posar l'exemple del ritual del anells a l'hora de casar-se. Doncs bé en l'anunci surt un casament i trenquen amb aquesta tecnologia simbolica, trenquen amb el ritual del anell, col·locant en el seu lloc ulleres, vaig trobar que tenia a veure amb lo que estavem tractant i per això he adjuntat un vincle, per si algú el volia veure i per si algú volia opinar.

Las gafas de tu vida (vincle)

El camí el fem tots

profitant un comentari que la Cristina ha fet sobre els camins, relacionat amb el text de "Hoy ya es mañana" que estavem llegint, he trobat quelcom que m'ha semblat interesant.

Ens ha explicat que en els parcs de Londres els camins no estan establerts ni marcats, que deixen que la gent els faci, i els marqui segons quin sigui més curt o quin els faci arribar abans al seu destí, cosa molt diferent als parcs de París.

Doncs, bé, quan la Cristina a comentat això, a mi lo primer que m'ha vingut al cap el la canço del Serrat, Caminante no hay camino, ja que he vist una similitut amb el que estem treballant. Primerament perquè ens parla dels camins, que els fa cadascú com vol o com els hi va millor, i segon perquè ens parla d'un món sutíl, sencill i on predomina la naturalesa. Això ho hem estat debatin en diferents ocasions: si la tecnologia trasgredeix o no les costums i la natura.

Per això he penjat un vinvle amb un video amb la canço i la lletra, per si algú li interesa.

Caminante no hay camino, Serrat (vincle)

Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.

Nunca perseguí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse de sol y grana,
volar bajo el cielo azul,
temblar súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.

Caminante son tus huellas el camino y nada más;
caminante, no hay camino se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar...

Golpe a golpe, verso a verso...
Murió el poeta lejos del hogar
le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse, le vieron llorar.
"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...
Cuando el jilguero no puede cantar
cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.

Foto (tecnologia)

Com ja vaig dir anteriorment, les classes fetes fins ara m'han trencat una mica els esquemes que tenia fins ara, per això vull aprofitar la classe de narrativa visual feta avui per aporta una imatge sobre el punt en que estic ara mateix del que entenc per tecnologia.

Això podria simular el caos que vaig sentir al principi amb la quantitat d'enformació rebuda, com si tingués molts fils i no sapigués ajuntar-los en una sola peça, tenia tanta informació nova que no sabia com col·locar-la amb la vella. Però mica en mica ja es va veien una mica de llum.

1er dia de tecnologia educativa

Per començar, dir, que m'ha deixat parada la assignatura de tecnologia educativa, ja que des de bon inici m'ha trenacat els esquemes que jo tenia sobre el concepte de tecnologia, i he pogut veure que es més ampli del que creia i molt menys tangible del que suposava.

De moment, al trencar-me els esquemes estic una mica perduda però espero que amb unes classe més comenci a utilitzar els temes pertinents de l'assignatura.