L'espectacle i l'educació

Avui m'agradaria parlar, d'un text que vam llegir durat l'assignatura, en concret és el text de Joan Ferrés, que personalment, és de tots els que hem llegit, el meu preferit, ja que hem va fer reflexionar molt, de fins a quin punt la tecnologia influia en les nostres vides i que molts cops ho feia de tal manera que ni tan sols erem conscients.



La vida de cadascú està conformada de la cultura que l'envolta però es que la cultura està configurada de totes aquelles petites eines o materials que conformen la nostra vida, així que és un cicle constant de retroalimentació, la vida s'alimenta de la cultura i la cultura de ls eines que ens donala vida.

Nosaltres avui en dia, i segons Ferrés, vivim en una cultura de l'espectacle, perquè tenim tot tipus d'instruments, que afecten a tots els sentits i parts de la nostra vida, igual que un espectacle teatral.

A mi m'agradaria centrar-me en la primàcia snsoral en concret que afecta notablement a la cultura actual, tenim instruments que afecten a l'aspecte sensorial, i exemple d'aixó són els audiovisuals o si anem una mica més enllà inclús un parc acuàtic, un parc temátic també ho són, perquè utilitzen la tecnologia, els instruments o les eines, d'una forma que fa arribar als sentits i que alhora és molt gratificant. Això atrau a la gent.

I vull centrar-me en això perquè el dissabte passat vaig anar a un parc acuàtic amb la familia, i just el dia anterior m'havia rellegit la lectura, i en quan vaig entrar en el parc vaig veure clarissim el concepte de cultra de l'espectacle i la primàcia sensorial, i és que totes les atraccions que hi havien, estaven destinades a satisfer els sentits del públic, a gratificar i agradar als sentits, les corbes dels tobogants, els variats colors, l'enginy de cada atracció, no faltava ni la música de fons, entrar en aquest tipus de llocs és, s'ens dubte, sinónim de utilització de tots els senits, tot està fet per agradar i satisfer i tot amb eines tecnologiques i tot un auténtic espectacle sensorial. Així que un cop més, i corrovorant a Ferrés, he de dir que he tornat a topar amb la tecnologia en la meva própia cultura de l'espectacle.



I després de tota aquesta reflexió, hem pregunto: Si els joves i nens de avui en dia estem acostumats viure en una cultura de l'espectacle, on tot és novedós, exagerats, enorme, sofisticat i novedós, que ha d'ensenyar el docent actual, que ha nascut en una era de no espectacle? Que ha d'ensenyar el docent que no ha viscut en aquesta cultura? Doncs, definitivament, no hi ha altre remei que possar-se les piles i saber de tot i a la última, hem de "aliar-nos" amb la tecnologia actual, amb la tecnologia que funciona a la vida de cascacún dels joves, i no només aliar-nos, sinó aprofitar-la al màxim en les classes que es donguin, perquè sinó arribara un punt, que de alguns temes sabràn més els alumnes que no pas els professors.



Si no acabarà passant el que passa a la següent vinyeta, que els alumnes ya sabrán el que se li està ensenyant o bé s'aburriran.