Generacions pasades al Faceboock

Avui a classe hem estat debatint el tema de si les generacions pasades o anteriors podien i volien seguir el ritme de les noves tecnologies igual que ho poden fer les generacions més joves. Doncs bé, després de haver escoltat el debat, la meva opinio es que les generacions pasades potser no tenen tanta facilitat per adquirir nova informació com la generació jove que esta en un constant contacte tecnologic, però en el que no estic dacord, es en dir que aquestes generacions pasades ja han arribat al seu sostre, com s'ha dit a un "sostre de cristall", crec que el aprendre està (la majoria de vegades) de la mà de cadascú, i depen moltissim de l'interres i de les inquietuds de cadascú, depen de si hi han o no aquestes ansiens de aprendre més.

Per això vull aportar que també hi ha persones grans que s'intenten introduir en el nou món, i crec que es del tot admirable i exemple a seguir.

Per corrobora la meva opinió us adjunt-ho un vinvle on podreu trobar un article en relació amb el que hem tractat i on es demostra que gent de 65 i més, utilitza les tecnologies de la nova generació.

VINCLE. http://es.noticias.yahoo.com/11/20090311/twl-amn-tec-facebook-ancianos-1be00ca.html

spot de tecnologies simbòliques

L'altre dia, mirant la televisió, va sortir un anunci que hem va fer gracia i que vaig veure una clara relació amb el que vem tractar a la anterior lectura dinamitzada, la de "Hoy ya es mañana", per això m'agradaria que el veiéssiu.

Es tracta de un anunci d'una optica, que en concret, hem va recordar a les tecnologies simbòliques, vem dir que aquestes atenien a símbols o a rituals que determinaven la persona, i es va posar l'exemple del ritual del anells a l'hora de casar-se. Doncs bé en l'anunci surt un casament i trenquen amb aquesta tecnologia simbolica, trenquen amb el ritual del anell, col·locant en el seu lloc ulleres, vaig trobar que tenia a veure amb lo que estavem tractant i per això he adjuntat un vincle, per si algú el volia veure i per si algú volia opinar.

Las gafas de tu vida (vincle)

El camí el fem tots

profitant un comentari que la Cristina ha fet sobre els camins, relacionat amb el text de "Hoy ya es mañana" que estavem llegint, he trobat quelcom que m'ha semblat interesant.

Ens ha explicat que en els parcs de Londres els camins no estan establerts ni marcats, que deixen que la gent els faci, i els marqui segons quin sigui més curt o quin els faci arribar abans al seu destí, cosa molt diferent als parcs de París.

Doncs, bé, quan la Cristina a comentat això, a mi lo primer que m'ha vingut al cap el la canço del Serrat, Caminante no hay camino, ja que he vist una similitut amb el que estem treballant. Primerament perquè ens parla dels camins, que els fa cadascú com vol o com els hi va millor, i segon perquè ens parla d'un món sutíl, sencill i on predomina la naturalesa. Això ho hem estat debatin en diferents ocasions: si la tecnologia trasgredeix o no les costums i la natura.

Per això he penjat un vinvle amb un video amb la canço i la lletra, per si algú li interesa.

Caminante no hay camino, Serrat (vincle)

Todo pasa y todo queda
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.

Nunca perseguí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse de sol y grana,
volar bajo el cielo azul,
temblar súbitamente y quebrarse...
Nunca perseguí la gloria.

Caminante son tus huellas el camino y nada más;
caminante, no hay camino se hace camino al andar.

Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos
se oyó la voz de un poeta gritar
Caminante no hay camino, se hace camino al andar...

Golpe a golpe, verso a verso...
Murió el poeta lejos del hogar
le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse, le vieron llorar.
"Caminante, no hay camino, se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...
Cuando el jilguero no puede cantar
cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
Caminante no hay camino, se hace camino al andar.

Foto (tecnologia)

Com ja vaig dir anteriorment, les classes fetes fins ara m'han trencat una mica els esquemes que tenia fins ara, per això vull aprofitar la classe de narrativa visual feta avui per aporta una imatge sobre el punt en que estic ara mateix del que entenc per tecnologia.

Això podria simular el caos que vaig sentir al principi amb la quantitat d'enformació rebuda, com si tingués molts fils i no sapigués ajuntar-los en una sola peça, tenia tanta informació nova que no sabia com col·locar-la amb la vella. Però mica en mica ja es va veien una mica de llum.

1er dia de tecnologia educativa

Per començar, dir, que m'ha deixat parada la assignatura de tecnologia educativa, ja que des de bon inici m'ha trenacat els esquemes que jo tenia sobre el concepte de tecnologia, i he pogut veure que es més ampli del que creia i molt menys tangible del que suposava.

De moment, al trencar-me els esquemes estic una mica perduda però espero que amb unes classe més comenci a utilitzar els temes pertinents de l'assignatura.